- Ara tocaria parlar del nadal.

- És el tema estrella.

- Molt agut...

- No era un joc de paraules.

- Doncs ho semblava, ets el rei d'aquestes coses.

- Ara qui és l'agut?

- Per cagar-s'hi...

- Penses seguir molta estona, o ha sigut una inspiració fugaç?

- Depèn. Estem perdent el nord de la conversa?

- Sempre ho fem.

- Però nosaltres no tenim estrella polar.

- Però sí molts seguidors.

- Tu creus?

- Mai se sap. El cristianisme va començar amb dos sonats i mira com estan...

- D'aquí poc haurem de publicar un llibre.

- Això deixem-ho per Sant Jordi.

- Mai m'he trencat res.
- Millor, no?
- Només sóc al·lèrgica a la pols.
- I què?
- És ridícul. Jo sempre he volgut tenir una cama enguixada.
- Per què?
- Perquè els meus amics m'hi escriguin amb edding.
- No ets una mica gran?
- És un desig frustrat.
- Vols que t'ajudi?
- C...? AAAAAAAAAAaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!

- Sóc al·lèrgica als gats.

- Doncs no t'acostis a l'Anna.

- Per què?

- És una gata maula.

- El pròxim dia que la vegi, li diré 'meu'.

- Meu? Meuca, més aviat.

- Ric-ric.

- Els grills són rucs, diuen que són rics i no tenen res.

- Meu.

- Els gats són rucs, diuen meu i res és seu.

- I-aaaa.

- Els rucs són rucs.

- Quedem demà per dinar?

- Impossible, he d'anar a un funeral.

- Vaja, qui s'ha mort?

- El meu pepito grillo.

- I de què?

- D'una sobredosis.

- El drogaves?

- No. És que vaig començar a fer-li cas després de 25 anys de persistent ignorància.

- No em diguis que he de fer.

- Però si no ho saps, què has de fer...

- Hi estic reflexionant. Deixa'm estar.

- D'acord, només volia donar-te un cop de mà.

- Però això és cosa meva.

- Hòstia tia, ja et val, per alguna cosa sóc la teva consciència.

- Ja, i jo sóc jo. I?

- Home, dona, se suposa que m'hauries d'escoltar.

- A tu, al futur, i als sentiments, i a les pors, i a...

- D'acord, d'acord, ja callo.

- No soporto que em diguin el que he de fer.

- Jo no aguanto que em diguin el que no he de fer.

- Odio les normes.

- Les pijtors son les que ''ja es pressuposen'', com les normes de comportament.

- O de convivència.

- Jo me les saltaria totes, només per fotre.

- Ostres mira aquell cambrer, que porc.

- Què ha fet?

- Ha anat al labavo i al sortir no s'ha rentat les mans, i ara està preparant un entrepà.

- Però que no sap llegir? Si ho posava ben clar en un cartell: ''Renteu-vos les mans abans de sortir''.

- Hi ha gent que no serveix ni per seguir les normes.

- Imagina si no n'hi haguessin...

- Vull un entrepà de fuet. 

- Jo un croissant de xocolata.

- Foca.

- Reprimida.

- Cada dia entenc menys l'art contemporani.
- Jo no l'he entès mai.
- A vegades sembla absurd.
- Sempre ho és.
- A vegades fa pensar.
- Fa pensar que ets curt.
- I de tant en tant, entens alguna cosa transcendental.
- De debò?
- Que va més enllà de la lògica habitual...
- Vols dir?
- No n'estic segur.
- Ja m'ho semblava.

- Per què conformar-se és un verb tan negatiu?

- Perquè ve de confort, de comoditat.

- Però no és dolent.

- Com que no? És com resignar-se.

- No, conformar-se amb el què tens és bo.

- Sempre s'ha d'aspirar més.

- Però la clau de la felicitat és ser feliç amb allò que tens.

- Tot i això, s'han de tenir objectius.

- És clar. Però també és bo assaborir el moment.

- Una cosa no treu l'altra.

- Ah no?

- No.

- Ahir va ser bonic.

- El què?

- Tot. I res. El dia.

- Per què?

- Per res en especial.

- Llavors va ser un dia normal.

- No.

- No?

- No. Bé, potser sí, però jo li he agafat carinyo.

- D'acord.

- I el teu, com va ser?

- Perfecte.

- Per què?

- Perquè comparat amb avui, ahir va ser perfecte.

- Fer coses està sobrevalorat.

- Fer coses?

- Sí, estem constantment obsessionats en aprofitar el temps.

- No està sobrevalorat, l'alternativa a fer coses és no fer res.

- Exacte.

- I no fer res és no fer res.

- Efectivament.

- I no fer res és avorrit.

- Depèn de com t'ho miris.

- I a tu t'agrada no fer res perquè el temps et sobra.

- M'agrada estar tranquil.

- Però què fas quan no fas res?

- Res. Dormir. Mirar els núvols. Perdre el temps en un bar.

- Això és fer coses.

- Depèn de com t'ho miris.

- Tornem a ser dilluns.

- És el que toca després de diumenge.

- Però tinc la sensació d'estar en un gran loop.

- Per què?

- Sempre torno al mateix punt.

- Tota la teva vida ha estat així.

- Sí, però ahir vaig veure 'Atrapat en el temps'.

- Ara ho entenc tot.

- De vegades odio la democràcia.

- Prefereixes una dictadura?

- No, és clar. Però les democràcies no són democràtiques.

- I la majoria, què opina?

- El mateix que jo.

- Hauríem de convocar unes eleccions anti-democràtiques.

- I què fariem, si guanyéssim?

- El que fan tots. Manar.

- I sobre què manaríem?

- Ja ens inventaríem algo.

- De vegades, m'agrada la democràcia.

- Tres és multitud.
- Depèn.
- Per què vols tres persones? Amb dues ja n'hi ha prou per establir una conversa.
- Una tercera persona pot aportar un nou punt de vista.
- Però dificulta més l'entesa. Arribar a un acord.
- Per això es va inventar la democràcia. Però el tres està bé.
- Per?
- Mai hi pot haver empat.
- A no ser que algú s'abstengui.
- Clar. I al pedra paper tisora és un rotllo quan surt un de cada.
- Has vist "El tercer hombre"?
- No.
- Jo tampoc.

- Tenim 3 vots i queden 333 dies per votar.

- Al nostre blog li agrada el 3...

- Avui serà el dia del 3.

- Què vols dir?

- EsTRESsant.

- alTRES.

- TRESor.

- desTRESa.

- QuilòmeTRES.

- enTRESol.

- mesTRESsa.

- posTRES.

- nosalTRES.

- Que bonic.

- El què?

- El 'nosaltres', per acabar el diàleg.

- És que 'nosaltres' sona bé.

- Sona bonic.

- I íntim.

- I romàntic.

- ...

- ...

- M'agrada el tres.

- A mi també.

- Tindrem un peix. Però no serà un peix normal.

- Per què?

- Conduirà. Portarà un Honda.

- I riurà molt.

- S'ho peixerà la mar de bé.

- Serà fishion.

- I es dirà berberetxo.

. Què passaria si enlloc de guions als diàlegs hi poséssim punts?

- Que no tindrien sentit.

. Per què?

- Perquè s'acabaria la frase abans de començar-la.

.

.

.

- No tinc inspiració.

- Per què?

- No ho sé, no en tinc, se n'ha anat.

- Per sempre?

- No, és clar que no...

- Un professor meu sempre em deia una frase molt bona.

- Ah sí?

- I adequada a la conversa.

- Me la penses dir?

- És clar.

- I doncs?

- "Que quan vingui la inspiració, t'agafi treballant".

- No és així.

- Que sí.

- No. És de Picasso, i diu: "La inspiració existeix, però t'ha de trobar treballant".

- Bé, la idea és la mateixa.

- No.

- D'acord, no, però el meu professor la deia de l'altra manera.

- Guapa.

- Preciositat.

- Carinyo.

- Cel.

- Reina.

- Estimat.

- Caramelet meu.

- Trosset de tiramissú.

- Amor.

- Amor? Seràs cutre.

- I tu guarra.

- Desgraciat.

- Gorda.

- Impotent.

- Puta.

- Marica.

- Fatxa.

- Moro.

- Inculta.

- Imbècil.

- Porca.

- Gallina.

- I amb més ous que ningú.

- També els més inútils...

- Parlant de pilotes... Quins ous que tens!

- I ara, mira qui parla.

- Al menys jo no em passo el dia aquí, sense fer res.

- No, tu t'ho mires des d'allà dalt.

- No sóc jo qui s'entera de tot a qualsevol hora, portera.

- Oh, potser algun dia em faràn servir per al caldo del tomate...

- T'has aixecat amb xispa, avui, eh?

- És que he sentit veus que t'han triat a tu per al sopar de nadal.

- No fotis!

- Si no estiguéssis tant gorda...

- Si no et passésis el dia lligant amb el gall... Pilota!

- Estic cansada del futbol.

- Per què?

- No té gràcia. El Barça sempre guanya.

- No, sempre no.

- Bé, gairebé sempre. No té emoció. És com una segona part d'una pel·lícula.

- Què?

- A les segones parts el protagonista no mor mai. Perquè si va bé farà la tercera.

- I?

- Això, que el Barça sempre guanya. Però mai no passen de la segona part.

- L'altre dia em vaig morir.

- Ah... I com va anar?

- Força bé, la putada és que no pots repetir.

- No cal. ''Nunca segundas partes fueron buenas''.

- Ahir vaig somiar que em segrestaven i em feien un tall al coll.

- Que animals.

- Sí, però eren encantadors.

- Devia ser pel síndrome d'Estocolm.

- Per culpa del tall no em sortia la veu i no podia demanar ajuda.

- I què vas fer?

- Suplicar clemència.

- Què volien?

- M'ho van robar tot.

- Tot?

- Menys el moneder.

- Un somni curiós.

- Sí. L'endemà tenia mal de coll.

- Guau.

- Guau, guau!

- Gggrrrrr... ggrrrrr...

- guaaaauguaaauguau!

- Si home, això ho seràs tu.

- Ets idiota. Em comences a caure bé. Deu ser el síndrome de... de... bah, tant és, tampoc el coneixeries.

- ...

- Si no haguéssis caigut de la moto no t'aguéssim atrapat.

- ...

- M'estàs escoltant?

- ...

- Eh, tu, vine.

- Què.

- Que s'ha mort.

- Merda, i ara què?

- Doncs li talles el cap.

- I què en faig?

- Lo de sempre.

- És que sóc nou...

- Inútil.

- Inútil no ho sé, nou sí.

- Doncs el poses en una caixa, junt amb una targeta de la funerària.

- I li envio a la família?

- No, te'l menges.

- ...

- Clar que l'has d'enviar, imbècil. I els dius que si volen la resta del cos rebaixarem el rescat a la meitat.

- I per què voldran la resta del cos?

- Perquè són idiotes. I tenen sentiments.

- I vostè, en té?

- Al meu voltant n'està ple.

- Em referia als sentiments...

- Ahir vaig caure de la moto.

- Et vas fer mal?

- No.

- Enlloc?

- No.

- Et vas espantar?

- No.

- Vas tenir por quan vas tornar-hi a pujar?

- No.

- Vas topar amb algú?

- No.

- Amb algun objecte?

- No.

- Et van fer el control d'alcoholèmia?

- No.

- Hagués donat positiu?

- Sí.

- Cada dia tinc més clar que vull anar a viure a una illa perduda del món, on no hi hagi ningú.

- Per què? Perdona, un bikini sense formatge, si us plau.

- I un tallat per mi. Per allunyar-me del món, i de tothom.

- Jo no podria ser feliç, allà.

- Dóna'm foc. I què et fa feliç?

- Sentir l'enveja dels demés.

- En serio?

- No, però és el que tothom vol. Per algo serà.

- Cada dia veig més clar que la gent és estranya.

- Per què ho dius?

- Construeix la llei a base d'excepcions amb la convicció d'una secta.

- Tu també ets estrany.

- Jo no sóc estrany.

- Sí.

- Per què?

- Demanes els bikinis sense formatge.

- M'agrada fer plans.

- I els compleixes?

- A vegades sí, a vegades no. Però m'és igual.

- T'és igual?

- M'agrada més fer plans que dur-los a terme.

- Saps? Porto una bona estona intentant trobar una excusa per venir-te a dir alguna cosa.

- I ja l'has trobada?

- Encara no.

- Li hem de comunicar que té un càncer. Li queda una setmana de vida.

- Perdoni doctor, com es diu allò que fan els metges quan es posen al lloc dels pacients?

- Empatia emocional.

- Això. Empatia emocional. La seva fa pena.

- No tens fred?

- No. Té, agafa la meva jaqueta.

- Et costiparàs.

- Tinc una salut de pedra.

- Com la inteligència emocional de la gran majoria.

- Ahir et vas deixar el jersei a casa meva.

- És igual.

- No l'has trobat a faltar?

- No.

- I a mi?

- Sí.

- Demà he de presentar la tesis doctoral.

- Vindré a veure't.

- Jo no vindria a veure'm ni en dia de l'espectador.

- L'interessant no és el tema, sinó el conferenciant.

- T'agrada com parlo?

- M'encanta com penses.

- Naturalment, l'economia és l'objectiu central.
- M'agraden els puzzles.
- Ahir em vaig trencar.
- Com anem de fruita?
- Vaig per tu.
- Beientot.
- Què, a dinar?
- M'està pujant la mosca al nas.
- Mira, una mosca.
- Votes?

- Naturalment, l'economia és l'objectiu central. També està feta miques.

- Estem en un moment complicat, tots ho sabem.

- Haurem de retallar pressupostos.

- I imposar les nostres tesis en matèria fiscal.

- Quines eren?

- El què?

- Les tesis.

- Les tesis?

- Sí, ho acabes de dir.

- Ah, no ho sé. Posa alguna cosa de l'IBEX 35.

- M'agraden els puzzles.
- A mi no.
- A tothom li agraden els puzzles...
- És absurd dividir una imatge per després tornar-la a unir.
- Més absurd és deixar-la sempre fragmentada.

- Ahir em vaig trencar.

- Què vols dir?

- Això, que em vaig fer miquetes.

- A trossets?

- Sí.

- Sort que no ets de porcellana.

- Sí. No crec que ningú hagués tingut la paciència suficient per tornar a ajuntar tots els trossos. N'hi havia molts.

- Com anem de fruita?

- Falten pomes. I plàtans.

- I de llet?

- Bé, però apunta'n per si de cas.

- D'acord. Sal, oli, pa...

- Carn.

- I peix.

- I condons.

- En tenim una caixa plena.

- Estan caducats.

- Vaig per tu.

- Jo també.

- (...)

- (...)

- I ara, què fem?

- No sé. Et convido a una xutxe?

------

- Penja tu.

- No, penja tu.

- Avui et tocava a tu.

- Ho fem alhora?

- Va: 1, 2, 3..

- (...)

- (...)

- No has penjat.

- Tu tampoc.

------

- No fan res de bo.

- Doncs apaga la tele.

- Vols un tè?

- Pse.

- Doncs ves a la cuina, que n'hi ha de fet.

- (...)

- (...)

- Vols fer-me l'amor?

- Clar.

- Doncs porta'm el tè.

- Beientot.

- Talòs.

- Bèstia.

- Ceballut.

- Gamarús.

- Tabalot.

- Ganàpia.

- Ximple.

- Pallús.

- Galifardeu.

- Capsigrany.

- Tabalot.

- Destraler.

- Tòtil.

- Perturbat.

- Cabut.

- Tros de quòniam.

- Tros de quòniam? Per aquí ja no hi passo.

- Què, a dinar?

- Ja toca, ja toca...

- Oi tant...

- (...)

- Ehem, ehem...

- (...)

- Ais...

- Bueno, jo baixo aquí.

- Bon profit.

- M'està pujant la mosca al nas.

- Per què?

- Encara no m'has demanat què vull ser de gran.

- Ah no?

- No, mai.

- Em sap greu. Què vols ser?

- Tastadora de cereals.

- Bona elecció.

- Sí.

- Mira, una mosca. La mato?

- Tot es basa en el mateix dilema: morir, o no?

- Només té instint de supervivència. Ni tant sols s'adona que l'estem observant.

- Antigament les mosques eren considerades màgiques, perquè anaven a la merda, que era sagrada. Les adoraven des del poble, les alimentaven i els rendien culte.

- Tens un morro... Això no s'ho creuen ni aquelles dues que s'acosten per allà rient com boges.

- És que venia a tò amb el fil de la conversa.

- Sabries com fer parar boig a qualsevol, ets irremediable.

- Votes?

- No.

- Botes?

- De vi, o de futbol?

- Llavors seria bótes.

- No saps escriure. És igual, voles?

- Moles.

Decàleg

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-