- Fa bona olor. Risotto?
- Sí!
- Un altre cop?
- Tens algun inconvenient?
- No he dit res.
- Ja ho he entès, ja.
- No he dit res!
- Doncs ara no en menges.

- Queda una setmana per votar.

- I després què?

- S'acaba el termini.

- No hi haurà més dies?

- No.

- I la decisió serà inapel·lable?

- Totalment.

- I si els votants s'equivoquen?

- L'enquesta haurà estat en va.

- I si hi ha un empat?

- Farem un duel a mort.

- Tot canvia.
- És inevitable.
- I tens dues opcions: evitar-ho o acceptar-ho.

- Quina és la millor?

- Evitar-ho.

- Reaccionari.

- D'acord, doncs acceptar-ho.

- I deixar que tot el que t'importa s'acabi?

- Llavors, què?

- Bona pregunta.

- Tot torna.
- No, no tot torna, però tot torna a començar.
- Això és una cançó.
- Ah sí? Em sona.
- Et sona perquè és una cançó.
- Ho veus? Tot torna.
- No, no tot torna, però tot torna a començar.
- Això és una cançó.
- Ah sí? Em sona.
- Et sona perquè és una cançó.
- Ho veus? Tot torna.
- No, no tot torna, però tot torna a començar.
- Això és una cançó.
- Uau, acabo de tenir un deja vú.

- Tu, jo, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells.

- Què tenen d'especial els pronoms personals?

- Que inclouen qualsevol persona, ésser viu i objecte que hi ha sobre la capa de la terra.

- I de l'Univers.

- Ells: tots menys jo.

- Jo: qui sóc?

- Egocèntric.

- I tu?

- Qui sóc?

- Tu ets tu.

- Gràcies.

- Ja has trucat al ginecòleg?

- No.

- I què esperem?

- Ai mare, ja ho faré.

- Et demano hora al dentista?

- Mmmh.

- Sí o no?

- Ja ho faré jo.

- Quan?

- Un dia d'aqueeests.

- Que no deies que et feien mal les genives?

- Per què totes les frases que formules han d'acabar amb interrogant?

- Estic intentant establir comunicació. Pregunta-resposta. Tan greu és?

- Una altra.

- Estic cansat de sentir-vos discutir.

- No es pot dir res.

- És que sempre esteu igual.

- I?

- Divorcieu-vos.

- Això ho hauríem de decidir nosaltres, no?

- Sóc jo qui en rep les conseqüències.

- Som nosaltres que discutim.

- Ja, jo crec que en el fons us agrada.

- Sí, no crec que poguéssim viure sense crits.

- Sobretot ara que us esteu fent grans i us comenceu a quedar sords.

- Estic fins als nassos de discutir.

- Jo també, no puc més.

- Fem una tregua?

- Vale.

- No es diu vale, es diu d'acord.

- No es diu tregua, es diu treva.

- Repel·lent...

- Toca-pebrots...

- Ja s'acosta la tardor.

- I el teu aniversari.

- M'encanta aquesta època de l'any.

- És melancòlica.

- Per això m'agrada.

- Com 'otoño en Nueva York'.

- No és melancòlica, és romàntica.

- Com tu.

- Per això t'agrado.

- Ris.

- Crec, crec.

- Txec, txec. Txec-txec. Txec-txec.

- Fiiiu, fiiiu.

- (...)

- (...)

- S'agafe l'ou...

- M'estic cagant.

- Molta merda, sí.

- No, no era metafòric.

- Però no tens un examen d'aquí a 1o minuts?

- Sí.

- I has estudiat?

- No.

- Vés a cagar!

- Porto tot el dia cansat, per què no tinc son a la nit?

- La vida està plena de contradiccions absurdes.

- De perquès sense resposta.

- De paraules a la punta de la llengua.

- De somriures latents.

- De punts suspensius que no porten enlloc.

- ...