- El millor és no tenir cap.
- Llavors ets mort. I no penses.
- Em referia a un jefe.
- Tenir-lo ja va bé, llavors no cal pensar.
- Llavors no el necessites, el cap.
- Però ja el tens.
- Doncs que te'l tallin, no?

- L'altre dia el meu jefe em va dir que no em pagaven per pensar.

- I tu què li vas respondre?

- No res, si no em paguen per fer-ho, encara menys ho faré gratis!

- Faré un sopar de celebració. T'apuntes?

- Però si no conec a ningú.

- Em coneixes a mi...

- Em faig gran.

- Fer-se gran és bonic.

- Fer-se gran és depriment.

- Depèn. Tu ets com el vi.

- Com més vell més bo?

- No. El que millor acompanya un bon sopar.

- M'estàs dient que vols sopar amb mi?

- T'estic dient que tu portes el vi.