- Ja hi torno a ser.
- A la biblioteca.
- Com una rata.
- Un dissabte a la tarda.
- Què ens empeny a fer-ho?
- Les perspectives d'un futur millor?
- Més aviat les perspectives d'un aprovat.
- Ser estudiant mola.
- Aprendre és interessant.
- Serem individus que contribuirem activament a una societat millor, més justa, responsable i sostenible; que alhora tindrem criteri, capacitat crítica i ens implicarem participativament en tots els aspectes de la vida social...
- Com es nota que has estudiat.
- Molt.
- Digues la veritat: estudiar t'ha servit ser tot això?
- De moment només m'ha servit per formular frases com aquesta.

- M'has de posar al dia.
- I tant.
- Fa massa que no ens veiem...
- És que et truco i no m'agafes el telèfon.
- Eh, però si em truques és perquè jo t'he trucat abans.
- Com vulguis, però després no agafes el telèfon.
- Et volia trucar més tard...
- Ja.
- Bé, ja ens veurem, no?
- Per nadal.
- És una opció.
- O mai més.
- És una altra opció.
- Tinc ganes de tenir un diàleg coherent amb tu.
- No l'estem tenint?
- No ben bé.

- És el buit que deixes quan t'aixeques...

- Merda.

- Què?

- Que m'has recordat que el Nadal ja és aquí.

- L'altre dia va perdre contra Federer. Quina decepció.

- Imbècil, no parlo d'aquest.

- Ah... El de futbol?

- No.

- El del PSC...

- Grrrr.

- Tampoc? Em vé al cap, Miqui Nadal, de música...

- De fet, el Nadal es basa el una mentida, com la política. Cançonetes, pilotetes dalt d'un arbre i curses per ser el primer en comprar els regals.

- Podríem fer un concurs de compres.

- Consumista de merda, segur que guanyaries.

- Segur, però tu tampoc t'estaries de participar-hi...

- No vull que arribi nadal.

- Jo tampoc, he d'entrevistar-lo i ni tan sols m'agrada el tennis...

- Avui he estrenat unes botes.
- Noves?
- Sí. Marrons. Número 37.
- Preu?
- 40 euros. Del Vives. També he estrenat uns pantalons.
- Nous?
- Sí. Texans, de pitillo.
- Uau.
- M'he sentit moderna.
- Més que normalment?
- I elegant.
- Ja ho ets sense la roba.
- Però tot ajuda.

- Halloween.
- Castanyada.
- Halloween.
- Castanyada.
- Molen més les disfreses, les carabasses, la por.
- Són més dolços els panellets, en marrameu i la castanyera.
- Mai he entès la cançó del marrameu.
- És un gat.
- "Marrameu i marrameua s'embolica amb un llençol".
- I?
- Diu "s'embolica", no "s'emboliquen". És com en Ranma.
- Estàs carregat de punyetes.
- "Feia veure que era un home, i era una fulla de col".
- Jo ja me la sé.
- En marrameu no és un gat, és una fulla de col.
- Increïble.
- Fa una mica de por. Podríem passar el marrameu al Halloween.
- Castanyada.
- Halloween.
- Castanyada.

- Avui és un dia bonic.

- Sí. El cel és net, no fa fred...

- Però és un dia especial.

- És dilluns... els dilluns sempre costen especialment.

- No, avui és un dilluns bonic.

- Si que t'has llevat inspirat.

- M'agrada el 4 d'octubre.

- Fa bona olor. Risotto?
- Sí!
- Un altre cop?
- Tens algun inconvenient?
- No he dit res.
- Ja ho he entès, ja.
- No he dit res!
- Doncs ara no en menges.

- Queda una setmana per votar.

- I després què?

- S'acaba el termini.

- No hi haurà més dies?

- No.

- I la decisió serà inapel·lable?

- Totalment.

- I si els votants s'equivoquen?

- L'enquesta haurà estat en va.

- I si hi ha un empat?

- Farem un duel a mort.

- Tot canvia.
- És inevitable.
- I tens dues opcions: evitar-ho o acceptar-ho.

- Quina és la millor?

- Evitar-ho.

- Reaccionari.

- D'acord, doncs acceptar-ho.

- I deixar que tot el que t'importa s'acabi?

- Llavors, què?

- Bona pregunta.

- Tot torna.
- No, no tot torna, però tot torna a començar.
- Això és una cançó.
- Ah sí? Em sona.
- Et sona perquè és una cançó.
- Ho veus? Tot torna.
- No, no tot torna, però tot torna a començar.
- Això és una cançó.
- Ah sí? Em sona.
- Et sona perquè és una cançó.
- Ho veus? Tot torna.
- No, no tot torna, però tot torna a començar.
- Això és una cançó.
- Uau, acabo de tenir un deja vú.

- Tu, jo, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells.

- Què tenen d'especial els pronoms personals?

- Que inclouen qualsevol persona, ésser viu i objecte que hi ha sobre la capa de la terra.

- I de l'Univers.

- Ells: tots menys jo.

- Jo: qui sóc?

- Egocèntric.

- I tu?

- Qui sóc?

- Tu ets tu.

- Gràcies.

- Ja has trucat al ginecòleg?

- No.

- I què esperem?

- Ai mare, ja ho faré.

- Et demano hora al dentista?

- Mmmh.

- Sí o no?

- Ja ho faré jo.

- Quan?

- Un dia d'aqueeests.

- Que no deies que et feien mal les genives?

- Per què totes les frases que formules han d'acabar amb interrogant?

- Estic intentant establir comunicació. Pregunta-resposta. Tan greu és?

- Una altra.

- Estic cansat de sentir-vos discutir.

- No es pot dir res.

- És que sempre esteu igual.

- I?

- Divorcieu-vos.

- Això ho hauríem de decidir nosaltres, no?

- Sóc jo qui en rep les conseqüències.

- Som nosaltres que discutim.

- Ja, jo crec que en el fons us agrada.

- Sí, no crec que poguéssim viure sense crits.

- Sobretot ara que us esteu fent grans i us comenceu a quedar sords.

- Estic fins als nassos de discutir.

- Jo també, no puc més.

- Fem una tregua?

- Vale.

- No es diu vale, es diu d'acord.

- No es diu tregua, es diu treva.

- Repel·lent...

- Toca-pebrots...

- Ja s'acosta la tardor.

- I el teu aniversari.

- M'encanta aquesta època de l'any.

- És melancòlica.

- Per això m'agrada.

- Com 'otoño en Nueva York'.

- No és melancòlica, és romàntica.

- Com tu.

- Per això t'agrado.

- Ris.

- Crec, crec.

- Txec, txec. Txec-txec. Txec-txec.

- Fiiiu, fiiiu.

- (...)

- (...)

- S'agafe l'ou...

- M'estic cagant.

- Molta merda, sí.

- No, no era metafòric.

- Però no tens un examen d'aquí a 1o minuts?

- Sí.

- I has estudiat?

- No.

- Vés a cagar!

- Porto tot el dia cansat, per què no tinc son a la nit?

- La vida està plena de contradiccions absurdes.

- De perquès sense resposta.

- De paraules a la punta de la llengua.

- De somriures latents.

- De punts suspensius que no porten enlloc.

- ...

- Tinc estrés.

- Tens cuentitis.

- No, de veritat. Sento l'estrés.

- I què et faria relaxar?

- Matar a algú.

- (...)

- (...)

- Sí, hola. Trucava per organitzar un funeral...

- Bon dia!

- (...)

- Que dorms?

- Ara ja no...

- Oh, calla dimoni.

- Però si encara no he dit res.

- Però estaves a punt. Merda de correfoc.

- Anem a fer un cafè?

- Ara no, que no em va bé.

- Ni una estona??

- M'he destudiar la nefrona.

- Assignatura?

- Semio. Una tortura.

- I de què tracta?

- De digestiu, vomitiu.

- I ja està?

- No, n'hi ha més. De renal, tot un percal.

- Aha...

- D'endocrí, res a dir.

- I d'hemato?

- M'en faré un tatoo.

- Pulmonar...

- No ho puc fallar.

- Càrdio.

- La dona el Roca.

- I què tal és?

- Un tanoca.

- Falten neuronal i locomotor.

- L'una, un sidral. L'altra, des de casa, con amor.

- Tot això t'has d'estudiar, per aprovar?

- Sempre em puc agenollar...

- Avui és festa...

- Per a tu no, que estàs d'examens.

- Per a mi també: És fes-te fotre.

- Castell de focs?

- Castell d'apunts.

- Bquanta ebssstona pborrrtem aggquí...?

- Dousé...

- Tru creus gue algú engs haaaurà tbrobrat a ffvaltar?

- Doucreec... truthom esstà de freshhta magjjshor.

- I... ggg.... gaibrebé éss de dria. Jaa bsurt el ssssoool...

- Do és el sssol...

- Aaah noo?

- Do...

- I gguè éss?

- Un flguoresssennnt...

- Ah... I oon esstem?

- En un guiròfffan de l'hosprital.

- Ah... quibna passsaada. I tu cgui edts?

- El dteu tsssirurggià...

- Me la peles?

- D'aquí una estona, que ara em fa mandra.

- D'aquí una estona ja no em vindrà de gust.

- Doncs t'aguantes.

- Jo ho faria per tu...

- Ja, però resulta que jo no tinc el braç enguixat. Ni m'agraden les pomes.

- Ets així.

- Ja ho sé, però vull canviar.

- Però cadascú és com és.

- Només vull millorar.

- Ets així. I voler no és poder.

- I si ho intento?

- I si deixes de ser tu?

- No, seré un jo 2.0.

- Les segones parts no són mai bones.

- A mi m'agrada més En busca del Arca Perdida que El Templo Maldito.

- És clar, perquè l'Arca és la primera.

- Merda.

- La.

- Larala.

- Laralarílarala.

- Liruliruliru...

- Tralaralalà...

- Tirorí-laralà...

- BARRABUMTXIMPUM! TRALARALARIURURIRURIRALARALABRRRRRALARA!

- (...)

- (...)

- La...

- L'estimo tant... I és taaaaant... I m'envia uns missatges taaant... mira, mira...

- Un segon.

- On vas?

- A per la insulina...

- Estàs d'un imbècil que fa fàstic.

- Estar imbècil és divertit.

- És insuportable.

- És bonic.

- Et tornes idiota.

- Aquesta és la idea.

- I perds el control.

- I la noció del temps.

- I de l'entorn.

- I dels colors.

- Tot es torna rosa pastel.

- O 'rojo pasión'.

- (...)

- I els ocells canten, i les flors s'obren, i tot és fantàstic.

- (...)

- I sents aquell formigueig a la panxa, i no pots parar de somriure.

- (...)

- I només penses en una sola cosa, i tot et sembla diminut i preciós a la vegada.

- (...)

- I estàs de bon humor, i... ei, on t'has ficat?

- Perdona, estava vomitant.

- El sopar?

- Els anuncis de compreses.

- Toques el piano?
- Només a quatre mans.

- Si aprovo, em beuré l'alcohol de tota la ciutat.

- I si suspèns?

- La del país sencer.

-''And by candlelight, make love to me all the night''. Encara fa mal.

- Encara?

- Encara.

- Tot el que pica, cura. Diuen.

- Això espero...

- Em van dir que em trucaries, ahir.

- Ho sento, és que estava fent un puzzle.

- De moltes peces?

- Infinites.

- I això?

- El meu ego, que era molt gran.

- L'altre dia vaig venir a sopar.

- Ja ho sé, i jo no hi era.

- Precisament per això vaig venir.

- No ho dius de debò.

- Ja ho saps que no.

- I què tal tot?

- Avui s'ha espatllat l'aire condicionat a la feina.

- Ara estàs condicionada per la calor.

- Fa més d'una setmana que no vens a sopar.

- És que no m'alimenteu...

- Però l'important no és el menjar, sinó la companyia.

- (...)

- (...)

- Anem a sopar?

- Vale! Et toca a convidar a tu.

- Ehm... Acabo de recordar que ja tenia plans, un altre dia serà.

- Ha passat mig any.
- Des de quan?
- Des que vam menjar el raïm.
- No ens el vam menjar quan tocava, vam fer tard perquè el rellotge anava amb cinc minuts de retard.
- Que bé.
- Per què?
- Perquè ara vivim cinc minuts després que la resta del món. Hem guanyat cinc minuts a la vida.
- Saps què? L'any que ve crec que no menjaré raïm.
- Què fem per Sant Joan?

- Tinc una Harley.

- Intentes impressionar-me?

- Si ho volgués fer, et diria que sé tocar el triangle...

- Saps? De vegades, rellegeixo el que ja hem escrit.

- I quina gràcia té?

- Em permet retrobar-me amb el passat.

- Però... no és avorrit? Vull dir, és com mirar una pel·li de la que ja en saps el final.

- Amb la gràcia que això és més com 'la història interminable'

- Que mai s'acaba?

- Que cada dia es creen pàgines en blanc per escriure.

- He perdut la creativitat.

- La creatitvitat no es pot perdre, és innata.

- Doncs la meva se n'ha anat, ha marxat de vacances i m'ha deixat sola amb els exàmens. Com a molt, em ve a saludar mentre dormo...

- Ah sí? I què et diu?

- Res. Em provoca somnis surrealistes i extranys.

- Del tipus 'Alícia en el país de les maravelles?'

- Pitjor. L'altre dia, per exemple, tornava a l'institiut.

- Això no és surrealista.

- Clar que sí. Jo, en aquelles èpoques, em passava el dia al bar!

- Què és pitjor, l'arrogància o el desinterès?
- No ho sé, ni m'importa.

- Aaaatxim!

- Que t'has costipat?

- No, és al·lèrgia.

- (...)

- (...)

- Aaaatxim!!!

- També tens al·lèrgia?

- No, és que m'has enganxat el costipat.

- Porc.

- Vaca.

- Porc...

- Vaca...

- He dit que porc!

- I jo he dit que vaca!

- (...)

- (...)

- Conill?

- Amb pinyons?

- Sí. I vi.

- D'acord, però demà fem porc.

- Demà, serà un altre dia...

- Quin dia més tocat del bolet.

- Feia vent.

- Molt de vent.

- El temps està com un llum.

- I a sobre, demà plourà. Ho han dit els homes del temps.

- Podríem anar a la platja!

- He dit que plourà.

- I també has dit que ho havien dit els homes del temps...

- Saps què faria?
- Què?
- Menjar-me un gelat, un gelat amb gust d'estiu.
- Ara?
- Sí. I saps quin m'agradaria?
- Un maxibon.
- Com ho saps?
- Mira.
- No vaig pel món predicant que m'agraden els maxibons. Considero que faig cara de Hägen Dasz de nous de macadàmia, no de maxibon. Com ho has sabut?
- Perquè et conec una mica.

- I ja ha passat Sant Jordi.

- I setmana santa.

- I cap d'any.

- I Nadal.

- I ja s'acosta el bon temps.

- I l'estiu.

- I la platjeta.

- I les colònies.

- I les rialles.

- I els records.

- I els viatges.

- I els projectes.

- Els que mai complim.

- Però que ens fan millor persones.

- Tu creus?

- Oi tant.

- Doncs llavors, ja podem començar la llista avui mateix.

- I per on comencem?

- Pel principi.

- Decàleg.

- Votes?

- Una mosca...

- Te'n recordes?

- Oi tant.

- Ja fa tant...

- I han canviat tantes coses...

- I sóm tant diferents però tant iguals, a la vegada.

- Que bonic, no? Tot ple de records.

- Ja ho diuen, ja... que un record és una fita del passat i un comodí de cara al futur.

- És tard.

- I vol ploure.

- ...

- ...

- Has agafat el paraigües?

- No.

- Merda...

- I, a vegades, els ocells fan cagarades.

- Això no venia d'una cançó?

- És una frase feta.

- No té cap sentit.

- No, però és poètic.

- La poesia sense sentit no és poesia.

- Això és com dir que l'art no és art si no té significat.

- L'art és art. Amb o sense sentit.

- I la poesia és art. Així que...

- La poesia necessita una raó de ser.

- Això son els poetes.

- Els poetes només necessiten ser bohemis amb el cor trencat.

- Ets massa simplista. Tot va molt més enllà.

- Com les cagarades dels ocells, que arriben a tot arreu.

- Quina merda.

- Ja ho pots ben dir...

- A vegades la vida et sorprèn.

- Per bé o per mal?

- Per bé. Fas plans i, increïblement, surten bé.

- Com era aquella frase?

- Quina?

- Aquella sobre les coses impossibles que no saps que són impossibles.

- "No sabíem que era impossible i ho hem aconseguit".

- Exactament. No sé d'on la devies treure, però diu moltes coses.

- M'agrada quan els plans surten bé. És agradable.

- Sí.

- I com qui no vol la cosa, ja ha passat setmana santa.
- Ja som a l'abril. Una altra nòmina.
- Aviat Sant Jordi. Una altra rosa.
- I d'aquí no res ens exclamarem: qui m'ha robat el mes d'abril?
- Després ve el maig. Un altre mes de maig.
- Quina por.

- Tinc fred.

- Però si ja som a la primavera.

- Doncs no ho sembla, fot un fred que espanta.

- Jo no en tinc.

- És que tu ets de gel, el teu cos està acostumat a temperatures més baixes.

- I més elevades, també...

- Ja hi tornem a ser...

- Què vols que hi faci, ja som a la primavera!

- M'agraden les converses nocturnes.

- De les que et poses melancolicodramàtic després d'haver-te begut 200 cerveses?

- O de les que t'agafen atacs bèsties d'una sinceritat inimaginable.

- O de les que la filosofia està present en tot moment.

- I de les que recordes perquè t'agrada tant parlar amb qui estàs parlant.

- O de per què sou amics.

- I de per què us vau conèixer.

- I de gent en comú.

- I d'anècdotes inoblidables.

- Com la d'aquelles colònies, recordes?

- Calla, calla... que encara ara se'm posen els pèls de punta.

- Quin dia més tonto.
- És que tu ja ho ets.
- Que no, que és per la pluja.
- Sempre buscant excuses.
- Tinc el cap emboirat.
- Potser sí que és per qüestions meteorològiques.
- Potser és per Lost. No puc pensar en res més.
- I quan fa vent els paraigües giren a l'inrevés.

- Anem al llit?
- No tinc son.
- No he dit que anem a dormir, he dit anem al llit.
- Ah! Anem!

- Tinc son.

- Jo tinc fred.

- Hauríem d'hivernar.

- I despertar durant les vacances d'estiu...

- Tu creus que la societat funcionaria, així?

- Vols dir que pot anar pitjor del que ja va?

- Exàmens?

- Sí, aquelles preguntes que et fan quan ets estudiant.

- I què et pregunten?

- El temari.

- El què?

- El temari, els continguts que es donen a l'assignatura.

- Ah, és clar. I..?

- Després et puntuen.

- En funció de les respostes?

- És clar. Com sinó?

- I si t'equivoques?

- Suspens.

- Eh?

- No passes l'assignatura i has de repetir l'examen.

- Quin pal, no?

- Doncs sí. Quan temps fa que no ets estudiant?

- Dos anys.

- Ja es nota, ja.

- No penso anar a l'examen.

- Oi tant que hi aniràs.

- No.

- Sí.

- T'he dit que no.

- I jo que sí.

- Merda de consciència...

- Merda d'inconscient...

- Has de venir sempre la veritat. 

- I si dic una mentida?

- Els reis et portaran carbó.

- Carbó?

- Vindrà el coco i se't menjarà.

- Tot?

- I l'home del sac se t'emportarà.

- On?

- A la gola del llop.

- Però llavors el caçador el caçarà i li obrirà la panxa. Com al conte de la Caputxeta.

- No te'n fïis. Al seu últim rescat, ho va calcular malament i va foradar el cap d'una nena amb el seu ganivet. Ja no és el que era. Els anys passen... I el seu pols justeja.

- Aiii... Tinc por.

- No et queixis. Has de ser fort i valent i no dir que en tens. 

- És que m'han passat les ganes de dir mentides.

- Mama!

- Sí?

- Em portes un got d'aigua?

- Però si acabes de sopar.

- Però tinc set!

- D'acord...

- Gràcies.

- Té. Content?

- Mama!

- Què?

- Mama...

- Què vols?

- Em portes el vàter?

- (...)

- Aha...

- (...)

- Ahaha...

- (...)

- Vaaaale... Algo més?

- (...)

- Aha. Ja li diré. Què més?

- (...)

- Sí... Ja ho he fet aquest matí...

- (...)

- Jo també.

- (...)

- Un altre per tu.

[...]

- Merda, ara no recordo si havia de tirar primer el pollastre o la ceba...

- (...)

- Hola...

- Maaaamaaaaa!!!

- (...)

- Maaaaaaaaamaaaaaaaaaaa!!!

- (...)

- MAAAAAAAAAAMAAAAAAAAAAA!!!

- Què...

- Que em rasques l'esquena?

- Déu meu...

- Digue'm.

- Què hi fots, tu, aquí?

- M'has cridat.

- Ets un egocèntric.

- I ara. M'has cridat!

- Però no de veritat. Tothom sap que no existeixes!

- Com que no?

- Clar.

- Merda... I ara, què faig?

- Vols un porro?

- Em tornarà al cel?

- En certa manera....

- Que se t'ha menjat la llengua el gat?

- No, no, és que no sé què dir.

- Per què diem que el gat se'ns menja la llengua?

- Aix, és una frase feta.

- Ja, però podria ser un porc. O un drac, que fa més por. Però un gat?

- No podria ser un drac. Els dracs no existeixen.

- I els gats que es mengen les llengües dels nens, tampoc.

- Miau.

- S'em vols menjar la llengua?

- Et vull fer un petó.

- Digue'm alguna cosa...

- Alguna cosa.

- No, va, en serio. Explica'm algo...

- Com ara?

- No ho sé, sempre parlo jo.

- No se m'acudeix res.

- Llavors et queixes de que no callo.

- És que sempre xarres pels descosits.

- Doncs avui no diré res.

- ...

- ...

- ...

- ...

- Crec que m'agraden més els silencis incòmodes d'ascensor.

-...
-...
- Feia dies que no parlàvem.
- Deu ser per això que no sabem què dir-nos.
- Com va?
- Bé.
- Explica'm alguna cosa.
- No ho sé... Així en fred...
- Ai noi, ja et val.
- Ai coi.
- Ai las.
- Ai ves.
- Ai ai ai ai...