- Ara és hora de reflexions.
- De mirar enrere i evaluar l'any que acaba.
- De fer un balanç de positius i negatius.
- I nous propòsits que mai complirem.
- Però que ens donen esperança.
- Tu què t'has proposat?
- Acabar projectes, posar-me a dieta, endreçar més sovint... I tu?
- Jo escriure més sovint a aguions.
- Sí que tens poques expectatives.
- O que ja no em fa falta res més, perquè ho tinc tot.
- Que bonic acabar l'any així, no creus?
- Oi tant. I saps el millor?
- Digues...
- Que acabar un any significa que en podem començar un de nou. I seguir endavant.
- Com sempre. Caminant endavant.
- I sense mirar enrere.
- Crec que aquest cop no faré el balanç tradicional.

- S'està a punt d'acabar el 2012.
- Ha sigut un any de merda.
- No serà tant.
- Va començar malament.
- Però no acabarà malament.
- I això com ho saps?
- Per començar, el món no s'ha acabat.
- Gran notícia. Això ja es veia a venir.
- Podrem menjar-nos el raïm junts.

- Una rosa.
- Cotó de sucre.
- Un cor. Pum-pum. Pum-pum.
- Un gelat de maduixa.
- Les calcetes de la Senyoreta Yamabuki.
- Trapella. Mmmm, deixa'm pensar. Un porquet.
- Un porquet no és romàntic.
- Però és rosa.
- M'has tallat el rotllo.
- Mirem algun vídeo de zoofília?
- D'acord. Però de porcs no.

- El món s'acaba el 21 de desembre.
- Ja?
- Això diuen els maies.
- Quin desastre.  
- No n'hi ha per tant.
- Com que no?
- T'ho has de mirar pel costat positiu.
- No hi ha costat positiu.
- No tindrem ressaca.

- Ahir vaig menjar puré de patates i vaig pensar en tu.
- Puré de patates?
- És poc romàntic, ho sé.
- Tenim poc glamur.
- Què hi farem. No he menjat mai caviar amb tu.
- Conseqüentment, el caviar no et recorda a mi.
- Me n'alegro, fa angunieta quan el veus.
- A mi no m'agrada.
- Menteixes. No l'has tastat mai.
- És veritat.
- Vine a sopar.
- Què hi ha de menú?
- Puré de patates amb caviar.

- Saps? Passo d'ell.
- Ahà.
- Total, tampoc era tant guapo.
- Ahà.
- I va de llest.
- ...
- És un egocèntric.
- ...
- I massa cínic.
- ...
- ...
- En resum, que no et fa cas.
- Exacte.

- Per què dius que sóc cínica?
- Perquè t'agrada el cine... No et fot?
- Què fas demà?
- Per què?
- Per si vols anar a la platja.
- I doncs?
- He suposat que t'agradava molt el mar...

- Ja tornes a fer-te la cínica.
- No sóc cínica.
- Critiques que pugi muntanyes.
- En el fons ho fas per egoisme. Per sentir-te millor.
- Esclar que sí. L'altruïsme no ha existit mai.
- Així els estius hippies de compartir-ho tot i cantar "Vella xiruca" són una farsa.
- Ostres, jo me'ls havia cregut.
- Jo també.

- Últimament et passes el dia fent cims.
- M'agrada la muntanya.
- T'agrada estar a dalt de tot, per sobre de tots.
- No, el que importa és el camí.
- El camí és llarg, pesat, calurós i cansa molt.
- Però segueixes perquè no pots deixar de pensar en la recompensa.
- La recompensa de fer el cim, tenir el món als teus peus i estar més a prop dels núvols.
- Exacte.
- Doncs el que deia, que l'important no és el camí, sinó arribar a la fita.
- Rígida unidireccional.
- Kumbayà menjaflors.

- He pujat a la Pica d'Estats.
- Ja ho sé. Em vas demanar el sac.
- Sort que me'l vas deixar, si no el temps m'hagués donat pel sac.
- Va fer sol?
- A estones. Hi havia previsió de mal temps.
- I no va ploure?
- Només a la nit.
- Algú va intercedir per tu, doncs.
- Probablement. No es pot confiar els homes del temps.
- El temps no existeix, és una línia corba.
- Però el temps passa.
- Com et veus d'aquí a deu anys?
- Pujant la Pica d'Estats.

-T'he d'explicar mil coses.
- Digues.
- Buf, pensa que mil són moltes coses.
- Mil. Sí, són unes quantes.
- Ara no acabaria.
- Doncs fes-me un resum.
- No és tan fàcil.
- No ets periodista?
- Només amb els assumptes dels altres.
- Almenys un titular, un avançament, un teaser.
- El titular és "t'he d'explicar mil coses". Per això és a dalt de tot.

- Com va anar el Sant Joan?
- Buf, ho vaig cremar tot.
- Els apunts també?
- Parlava de manera figurada.
- Com?
- Que vaig anar a peu baix.
- Com?
- És una expressió. A peu baix. Pitjant l'accelerador. A fondo, a full, a muerte.
- Segur que exageres.
- T'ensenyo les cremades.

- Sempre he volgut fer una foguera amb els meus apunts per Sant Joan.
- I què t'ho impedeix?
- Que encara els necessito.
- Jo no els podria cremar.
- I doncs?
- Estan en un pen-drive.

- Què passaria si ofegues algú en una banyera plena de lleixiu?
- És pel llibre macabra?
- No. Pel veí de dalt.

- M'estàs escoltant?
- Què?
- Vale...

- No t'estic.
- Doncs jo a tu tampoc.
- Doncs vale.
- ...
- ...
- ...
- Demà seus amb mi al bús?

- Xip.
- Xap.
- Xip!
- Xap!
- XOOOOF!
- ...
- Xop?
- Sí.

- Avui que el vent bufa tant fort...
- Vas dir que mai més tornaries.
- Trobava a faltar trobar-me al jersei un cabell llarg.
- Però som a l'estiu.
- I?
- Que no portes jersei.
- I ara, què?
- Posaré l'aire acondicionat ben fort.

-No suporto els teus jocs de paraules.
-No els hi dónes suport?
-Para.
-La taula?
-Que callis. Ets molt pesat.
-60 quilos.
-Buf, ets lo pitjor.
-Kèbap!

- M'he comprat una planta.
- Té bona planta?
- Sí, però l'he de transplantar.
- Per cert, ahir em vas deixar plantat.
- Vaig venir, però em vaig equivocar de planta...
- Però si visc en una casa unifamiliar!
- Era per mantenir la conversa.
- Planta en llatí es herba.
- (...)
- (...)
- Em pica la planta del peu.
- Molt millor.
- Sí.

- I de què va, la novel·la?
- De sexe.
- I el crim del microones?
- L'excusa implícita.
- Algun dia em mataràs.
- De plaer?
- D'avorriment.

- Què passaria si fiques un cap dins d'un microones?
- Per què ho vols saber?
- Estic escrivint una novel·la.
- Que macabra. Espero que mai em vulguis assasinar.
- No. A tu et necessito per aconseguir-me entrades de teatre.
- Gràcies a Déu.

- Quina calor que fa...
- Sí, si seguim així aburriem l'estiu abans que comenci.
- És que això no és normal!
- No hi ha qui ho aguanti, tu...
- Per cert, per què estem parlant del temps, tu i jo?
- Perquè estem en un ascensor.
- Que tinguis un bon dia.
- Igualment.

- Ets molt lluny.

- Sí, pràcticament a l'altra punta del món.

- I la teva rutina ha canviat de manera espectacular.

- No t'ho pots arribar a imaginar.

- Deus veure moltes coses noves.

- Milers. A cada moment.

- I moltes que et fan pensar.

- Ja era hora.

- Que pensessis?

- No, que veiés coses noves.

- Em deixaràs els teus ulls quan tornis?

- Em sembla que amb les fotos ja en tindràs prou.

- N'has fet gaires?

- Five hundred twenty-five thousand six hundred.

- Minutes?

- Seasons of love.

- Ja no et veig mai.
- És que m'he tornat invisible.
- Ara ho entenc.
- Eh, però sóc aquí. En sèrio.
- Sort del WhatsApp.

- És curiós que entre les paraules àvia i sàvia només hi hagi una lletra de diferència.
- I que nòvia contingui la paraula no.
- I que nosaltres estigui format per 'nos' i per 'altres'.
- La paraula sinopsi està plena de contradiccions.
- 'Ensurt' i 'en surt' no tenen res a veure.
- 'Per parlar persa' és cacofònic.
- I ser malabarista no té res de dolent.
- Hauríem de fer-ho més sovint.
- El què?
- Escriure!
- ...
- ...
- Re.

- Vull anar de compres.
- Consumista!
- Menja'm el cony...
- Llavors seria conysumista!

- Quant de temps! Què has estat fent?
- Intentar evitar-te.

- I, malgrat tot, avui ha tornat a sortir el sol.
- El sol surt cada matí.
- Però avui brilla amb més força.
- I això?
- És el teu aniversari.
- I què?
- Que entre tanta tempesta, és bonic tenir algo que celebrar, no trobes?

- Avui no tinc ganes de canviar el món.
- Doncs deixa'l tal i com està.
- I si no n'hi ha prou?
- Mentre hi siguis tu, n'hi ha més que de sobres.

- Ja torna a ser fosc.
- I no hem sortit del llit.
- Crec que tenm un problema.
- Doncs jo crec que som afrotunats.