- Tocar-te l'esquena m'encega...

- Ah si?

- És que la tens plena de grans. Sembla que llegeixi en braille.

- Imbècil.

- L'arc de Sant Martí el van fer per a tu.

- No vull cap arc de Sant Martí.

- És bonic.

- Jo el que vull és una feina.

- Estàs aburrit?

- Avorrit s'escriu amb v baixa.

- Pots treballar de corrector.

- Corregiré els colors de Sant Martí.

- Tan bonic que és.

- Per tu. Jo sóc daltonià.

- Daltònic?

- En català es diu daltonià.

- Ah. Així l'arc de Sant Martí no el van fer per a tu.

- Sant Martí era gai?

- Què llegeixes?

- Articles d'economia avançada sobre els moviments predictius de l'ÍBEX-35.

- Que aburrit, no?

- Era o això, o venir al llit amb tu...

-

-

-

-

-

-

-

- Voleu fer el favor de deixar de parlar amb llenguatge de signes?

- Estem en un moment complicat, tots ho sabem.

- Haurem de retallar pressupostos.

- I imposar les nostres tesis en matèria fiscal.

- Quines eren?

- El què?

- Les tesis.

- Les tesis?

- Sí, ho acabes de dir.

- Ah, no ho sé. Posa alguna cosa de l'IBEX 35.

- T'agrada Schubert?

- Prefereixo Schtancat.

- I Sagarra?

- Només quan es deixa anar.

- Víctor Català?

- Si és en anglès.

- Has llegit Marx?

- Ara en Torn.

- I Maragall?

- Em fa posar la pell de Paragallina.

- No vull continuar aquesta conversa.

- Vols dir que ja en tens Proust?

- Hola.

- Bones.

- Ei!

- Mi-te'l!

- Bona tarda.

- Què tal?

- Com va?

- Què dius?

- Tot bé?

- Sí.

- Bé.

- Nem fent.

- Com sempre.

- Nem tirant.

- Aquí...

- Ja està bé.

- Ja és molt.

- I tant.

- És clar.

- Ahà.

- Bé.

- Res.

- Doncs això.

- Bueno...

- Ens veiem.

- Que vagi bé.

- Cuida't.

- Sort.

- I records.

- M'ha agradat veure't.

- I a mi.

- Sí.

- Feia temps...

- Molt.

- Sí...

- En fi.

- Vaig tirant.

- Jo també.

- Adéu.

- Adéu.

- ...

- ...

- Però de què coi el conec!?