- Per què dius que sóc cínica?
- Perquè t'agrada el cine... No et fot?
- Què fas demà?
- Per què?
- Per si vols anar a la platja.
- I doncs?
- He suposat que t'agradava molt el mar...

- Ja tornes a fer-te la cínica.
- No sóc cínica.
- Critiques que pugi muntanyes.
- En el fons ho fas per egoisme. Per sentir-te millor.
- Esclar que sí. L'altruïsme no ha existit mai.
- Així els estius hippies de compartir-ho tot i cantar "Vella xiruca" són una farsa.
- Ostres, jo me'ls havia cregut.
- Jo també.

- Últimament et passes el dia fent cims.
- M'agrada la muntanya.
- T'agrada estar a dalt de tot, per sobre de tots.
- No, el que importa és el camí.
- El camí és llarg, pesat, calurós i cansa molt.
- Però segueixes perquè no pots deixar de pensar en la recompensa.
- La recompensa de fer el cim, tenir el món als teus peus i estar més a prop dels núvols.
- Exacte.
- Doncs el que deia, que l'important no és el camí, sinó arribar a la fita.
- Rígida unidireccional.
- Kumbayà menjaflors.

- He pujat a la Pica d'Estats.
- Ja ho sé. Em vas demanar el sac.
- Sort que me'l vas deixar, si no el temps m'hagués donat pel sac.
- Va fer sol?
- A estones. Hi havia previsió de mal temps.
- I no va ploure?
- Només a la nit.
- Algú va intercedir per tu, doncs.
- Probablement. No es pot confiar els homes del temps.
- El temps no existeix, és una línia corba.
- Però el temps passa.
- Com et veus d'aquí a deu anys?
- Pujant la Pica d'Estats.