-T'he d'explicar mil coses.
- Digues.
- Buf, pensa que mil són moltes coses.
- Mil. Sí, són unes quantes.
- Ara no acabaria.
- Doncs fes-me un resum.
- No és tan fàcil.
- No ets periodista?
- Només amb els assumptes dels altres.
- Almenys un titular, un avançament, un teaser.
- El titular és "t'he d'explicar mil coses". Per això és a dalt de tot.

- Com va anar el Sant Joan?
- Buf, ho vaig cremar tot.
- Els apunts també?
- Parlava de manera figurada.
- Com?
- Que vaig anar a peu baix.
- Com?
- És una expressió. A peu baix. Pitjant l'accelerador. A fondo, a full, a muerte.
- Segur que exageres.
- T'ensenyo les cremades.

- Sempre he volgut fer una foguera amb els meus apunts per Sant Joan.
- I què t'ho impedeix?
- Que encara els necessito.
- Jo no els podria cremar.
- I doncs?
- Estan en un pen-drive.

- Què passaria si ofegues algú en una banyera plena de lleixiu?
- És pel llibre macabra?
- No. Pel veí de dalt.

- M'estàs escoltant?
- Què?
- Vale...

- No t'estic.
- Doncs jo a tu tampoc.
- Doncs vale.
- ...
- ...
- ...
- Demà seus amb mi al bús?

- Xip.
- Xap.
- Xip!
- Xap!
- XOOOOF!
- ...
- Xop?
- Sí.

- Avui que el vent bufa tant fort...
- Vas dir que mai més tornaries.
- Trobava a faltar trobar-me al jersei un cabell llarg.
- Però som a l'estiu.
- I?
- Que no portes jersei.
- I ara, què?
- Posaré l'aire acondicionat ben fort.