- No penso anar a l'examen.

- Oi tant que hi aniràs.

- No.

- Sí.

- T'he dit que no.

- I jo que sí.

- Merda de consciència...

- Merda d'inconscient...

- Has de venir sempre la veritat. 

- I si dic una mentida?

- Els reis et portaran carbó.

- Carbó?

- Vindrà el coco i se't menjarà.

- Tot?

- I l'home del sac se t'emportarà.

- On?

- A la gola del llop.

- Però llavors el caçador el caçarà i li obrirà la panxa. Com al conte de la Caputxeta.

- No te'n fïis. Al seu últim rescat, ho va calcular malament i va foradar el cap d'una nena amb el seu ganivet. Ja no és el que era. Els anys passen... I el seu pols justeja.

- Aiii... Tinc por.

- No et queixis. Has de ser fort i valent i no dir que en tens. 

- És que m'han passat les ganes de dir mentides.

- Mama!

- Sí?

- Em portes un got d'aigua?

- Però si acabes de sopar.

- Però tinc set!

- D'acord...

- Gràcies.

- Té. Content?

- Mama!

- Què?

- Mama...

- Què vols?

- Em portes el vàter?

- (...)

- Aha...

- (...)

- Ahaha...

- (...)

- Vaaaale... Algo més?

- (...)

- Aha. Ja li diré. Què més?

- (...)

- Sí... Ja ho he fet aquest matí...

- (...)

- Jo també.

- (...)

- Un altre per tu.

[...]

- Merda, ara no recordo si havia de tirar primer el pollastre o la ceba...

- (...)

- Hola...

- Maaaamaaaaa!!!

- (...)

- Maaaaaaaaamaaaaaaaaaaa!!!

- (...)

- MAAAAAAAAAAMAAAAAAAAAAA!!!

- Què...

- Que em rasques l'esquena?

- Déu meu...

- Digue'm.

- Què hi fots, tu, aquí?

- M'has cridat.

- Ets un egocèntric.

- I ara. M'has cridat!

- Però no de veritat. Tothom sap que no existeixes!

- Com que no?

- Clar.

- Merda... I ara, què faig?

- Vols un porro?

- Em tornarà al cel?

- En certa manera....

- Que se t'ha menjat la llengua el gat?

- No, no, és que no sé què dir.

- Per què diem que el gat se'ns menja la llengua?

- Aix, és una frase feta.

- Ja, però podria ser un porc. O un drac, que fa més por. Però un gat?

- No podria ser un drac. Els dracs no existeixen.

- I els gats que es mengen les llengües dels nens, tampoc.

- Miau.

- S'em vols menjar la llengua?

- Et vull fer un petó.

- Digue'm alguna cosa...

- Alguna cosa.

- No, va, en serio. Explica'm algo...

- Com ara?

- No ho sé, sempre parlo jo.

- No se m'acudeix res.

- Llavors et queixes de que no callo.

- És que sempre xarres pels descosits.

- Doncs avui no diré res.

- ...

- ...

- ...

- ...

- Crec que m'agraden més els silencis incòmodes d'ascensor.

-...
-...
- Feia dies que no parlàvem.
- Deu ser per això que no sabem què dir-nos.
- Com va?
- Bé.
- Explica'm alguna cosa.
- No ho sé... Així en fred...
- Ai noi, ja et val.
- Ai coi.
- Ai las.
- Ai ves.
- Ai ai ai ai...