- Calli, calli, que jo ja fa més d'una hora que m'espero.
- I per què ha vingut? A mi és que em fa un mal la pròtesi... I no saben pas trobar què tinc.
- Uix, no me'n parli de pròtesis, que a la meva veïna la va operar el Dr. S. i des del primer dia que li fa mal. No la operaria pas a vostè aquest, també? Perquè diuen que des de que l'ha deixat la dona està de mal humor i opera malament.
- No, no... per sort a mi no. Però no cregui, que jo no paro de fer-me radiografies i més radiografies i no em troben res de res.
- Si és que són tots iguals. Primer l'esguerren i després, ale! Ja s'apanyarà... A base de pastilles ja els arreglarem, a tota aquesta colla de vells. Però el que ells no saben és que ells també hi arribaràn, a vells.... Quina colla, tu.
- Tot el dia van de pressa. Esperes una hora i mitja perquè et visitin en 5 minuts i marxis pitjor del que venies.
- A mi, l'altre dia, em van dir que tenia el marisc trencat. I una hèrnia fiscal d'aquestes que es veu que es poden operar, però com que jo ja sóc massa gran em diuen que no aguantaria l'anestèsia. I clar, vinga a prendre'm que si bupofrenos, que si punxides d'aquelles de voltaren... I res, aguantant el dolor.
- Bueno, a la meva jove li van trobar allò del... codo de tenista. Com que ara no té feina, s'ha posat a fregar escales i clar, no ho aguanta.
- I al meu marit li han dit que té còlon inflamable... Anem els dos ben plens de pastilles, algun dia em prendré les seves i ell les meves.
- Uix, i no li han demanat anàlisis? Perquè al meu jove li'n fan un cada setmana.
- Sí, si... i de passada ens mirem la pressió, i l'asúcar, i el colesterol.
- I qui dia passa, any empeny, que diuen.
- Encara gràcies que som vius.
- Doncs sí. Miri, crec que ja li toca a vostè.
- Bueno, espero que no sigui res, lo seu.
- Iugalment, passi un bon dia.
