- El que feia aquelles fotos tant bones?
- Sí. Em recorda a tu. Me'l vaig comprar dos dies després de conèixe't, i m'el vaig canviar quan ho vam deixar.
- Em vas deixar tu.
- I ens vaig fer un favor a les dues. Saps? Fa 4 anys volia ser com tu.
- I ara?
- Ara ja tinc la teva edat de llavors, i crec que m'assemblo massa a tu.
- Això és dolent?
- Sí. Et veia com un ésser superior, pero no deixaves de ser tant mediocre com la resta.
- I, per extensió, tu ets com la resta.
- Exacte.
- Suposo que tots volem ser diferents, únics.
- Sí. Fa temps que vull marxar als Estats Units.
- Per què?
- Per cumplir el somni americà.
- Això no existeix.
- A les sèries de la tele, sí.
- Les sèries de la tele són mentida.
- Tot és mentida. Tots mentim.
- Crec que tens massa temps lliure.
- Penso massa. Hauríem de deixar de tenir aquestes converses fantasma.
- I veure'ns de veritat.
- Fa temps que no quedem.
- Demà et truco.
- Doncs fins demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada