- Vull un entrepà de fuet. 

- Jo un croissant de xocolata.

- Foca.

- Reprimida.

- Cada dia entenc menys l'art contemporani.
- Jo no l'he entès mai.
- A vegades sembla absurd.
- Sempre ho és.
- A vegades fa pensar.
- Fa pensar que ets curt.
- I de tant en tant, entens alguna cosa transcendental.
- De debò?
- Que va més enllà de la lògica habitual...
- Vols dir?
- No n'estic segur.
- Ja m'ho semblava.

- Per què conformar-se és un verb tan negatiu?

- Perquè ve de confort, de comoditat.

- Però no és dolent.

- Com que no? És com resignar-se.

- No, conformar-se amb el què tens és bo.

- Sempre s'ha d'aspirar més.

- Però la clau de la felicitat és ser feliç amb allò que tens.

- Tot i això, s'han de tenir objectius.

- És clar. Però també és bo assaborir el moment.

- Una cosa no treu l'altra.

- Ah no?

- No.

- Ahir va ser bonic.

- El què?

- Tot. I res. El dia.

- Per què?

- Per res en especial.

- Llavors va ser un dia normal.

- No.

- No?

- No. Bé, potser sí, però jo li he agafat carinyo.

- D'acord.

- I el teu, com va ser?

- Perfecte.

- Per què?

- Perquè comparat amb avui, ahir va ser perfecte.

- Fer coses està sobrevalorat.

- Fer coses?

- Sí, estem constantment obsessionats en aprofitar el temps.

- No està sobrevalorat, l'alternativa a fer coses és no fer res.

- Exacte.

- I no fer res és no fer res.

- Efectivament.

- I no fer res és avorrit.

- Depèn de com t'ho miris.

- I a tu t'agrada no fer res perquè el temps et sobra.

- M'agrada estar tranquil.

- Però què fas quan no fas res?

- Res. Dormir. Mirar els núvols. Perdre el temps en un bar.

- Això és fer coses.

- Depèn de com t'ho miris.

- Tornem a ser dilluns.

- És el que toca després de diumenge.

- Però tinc la sensació d'estar en un gran loop.

- Per què?

- Sempre torno al mateix punt.

- Tota la teva vida ha estat així.

- Sí, però ahir vaig veure 'Atrapat en el temps'.

- Ara ho entenc tot.

- De vegades odio la democràcia.

- Prefereixes una dictadura?

- No, és clar. Però les democràcies no són democràtiques.

- I la majoria, què opina?

- El mateix que jo.

- Hauríem de convocar unes eleccions anti-democràtiques.

- I què fariem, si guanyéssim?

- El que fan tots. Manar.

- I sobre què manaríem?

- Ja ens inventaríem algo.

- De vegades, m'agrada la democràcia.

- Tres és multitud.
- Depèn.
- Per què vols tres persones? Amb dues ja n'hi ha prou per establir una conversa.
- Una tercera persona pot aportar un nou punt de vista.
- Però dificulta més l'entesa. Arribar a un acord.
- Per això es va inventar la democràcia. Però el tres està bé.
- Per?
- Mai hi pot haver empat.
- A no ser que algú s'abstengui.
- Clar. I al pedra paper tisora és un rotllo quan surt un de cada.
- Has vist "El tercer hombre"?
- No.
- Jo tampoc.

- Tenim 3 vots i queden 333 dies per votar.

- Al nostre blog li agrada el 3...

- Avui serà el dia del 3.

- Què vols dir?

- EsTRESsant.

- alTRES.

- TRESor.

- desTRESa.

- QuilòmeTRES.

- enTRESol.

- mesTRESsa.

- posTRES.

- nosalTRES.

- Que bonic.

- El què?

- El 'nosaltres', per acabar el diàleg.

- És que 'nosaltres' sona bé.

- Sona bonic.

- I íntim.

- I romàntic.

- ...

- ...

- M'agrada el tres.

- A mi també.

- Tindrem un peix. Però no serà un peix normal.

- Per què?

- Conduirà. Portarà un Honda.

- I riurà molt.

- S'ho peixerà la mar de bé.

- Serà fishion.

- I es dirà berberetxo.

. Què passaria si enlloc de guions als diàlegs hi poséssim punts?

- Que no tindrien sentit.

. Per què?

- Perquè s'acabaria la frase abans de començar-la.

.

.

.

- No tinc inspiració.

- Per què?

- No ho sé, no en tinc, se n'ha anat.

- Per sempre?

- No, és clar que no...

- Un professor meu sempre em deia una frase molt bona.

- Ah sí?

- I adequada a la conversa.

- Me la penses dir?

- És clar.

- I doncs?

- "Que quan vingui la inspiració, t'agafi treballant".

- No és així.

- Que sí.

- No. És de Picasso, i diu: "La inspiració existeix, però t'ha de trobar treballant".

- Bé, la idea és la mateixa.

- No.

- D'acord, no, però el meu professor la deia de l'altra manera.