dijous, 22 d’octubre del 2009

- Ets idiota. Em comences a caure bé. Deu ser el síndrome de... de... bah, tant és, tampoc el coneixeries.
- ...
- Si no haguéssis caigut de la moto no t'aguéssim atrapat.
- ...
- M'estàs escoltant?
- ...
- Eh, tu, vine.
- Què.
- Que s'ha mort.
- Merda, i ara què?
- Doncs li talles el cap.
- I què en faig?
- Lo de sempre.
- És que sóc nou...
- Inútil.
- Inútil no ho sé, nou sí.
- Doncs el poses en una caixa, junt amb una targeta de la funerària.
- I li envio a la família?
- No, te'l menges.
- ...
- Clar que l'has d'enviar, imbècil. I els dius que si volen la resta del cos rebaixarem el rescat a la meitat.
- I per què voldran la resta del cos?
- Perquè són idiotes. I tenen sentiments.
- I vostè, en té?
- Al meu voltant n'està ple.
- Em referia als sentiments...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada