dimarts, 20 d’octubre del 2009

- Cada dia tinc més clar que vull anar a viure a una illa perduda del món, on no hi hagi ningú.
- Per què? Perdona, un bikini sense formatge, si us plau.
- I un tallat per mi. Per allunyar-me del món, i de tothom.
- Jo no podria ser feliç, allà.
- Dóna'm foc. I què et fa feliç?
- Sentir l'enveja dels demés.
- En serio?
- No, però és el que tothom vol. Per algo serà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada