dimecres, 23 de desembre del 2009

- Ara tocaria parlar del nadal.
- És el tema estrella.
- Molt agut...
- No era un joc de paraules.
- Doncs ho semblava, ets el rei d'aquestes coses.
- Ara qui és l'agut?
- Per cagar-s'hi...
- Penses seguir molta estona, o ha sigut una inspiració fugaç?
- Depèn. Estem perdent el nord de la conversa?
- Sempre ho fem.
- Però nosaltres no tenim estrella polar.
- Però sí molts seguidors.
- Tu creus?
- Mai se sap. El cristianisme va començar amb dos sonats i mira com estan...
- D'aquí poc haurem de publicar un llibre.
- Això deixem-ho per Sant Jordi.

1 comentari:

  1. -...
    -Què et passa a tu ara?
    -Estic deprimit.
    -Per què?
    -A tu què et sembla? És Nadal.
    -Però si per Nadal s'ha de ser feliç!
    -Un altre amb aquestes!
    -És veritat. Pensa-hi bé.
    -Què vols dir?
    -Primer de tot comencem les festes amb un tros de tronc que es caga amb tot.
    -El què deia. Una merda!
    -Després vé un panxut emPANXAt de tanta coca-cola que s'ha tornat de color vermell i va volant pels aires.
    -Sense oblidar que va de xemeneia en xemeneia, o sigui, que a més de borratxo, fumeta!
    -Sí. Després el canvi d'any, que sembla que tots li fem un homenatge al senyor de vermell de 7 dies abans.
    -Sí, sí...
    -I per acabar-ho d'adobar, ens acomiadem amb 3 personatges que van travessar tot un desert, seguint una estrella, total per portar 4 parides a un nen acabat de néixer que resulta que era fill d'una verge.
    -Però escolta...si m'estàs donant la raó!
    -Que va! No em diguis que no fot riure tot plegat!

    ResponElimina